La falta és un concepte ben psicoanalític. S’extreu després d’haver decapat la ceba. Cada capa la forma allò que ens sobra de nosaltres mateixos. Es viu millor conscient de la falta, és un estat de dignitat. La falta té a veure amb la veritat del subjecte que es troba exposat al món amb poc més que el que porta posat. Un psicoanàlisi traurà allò sobrer, el que té a veure amb els gaudis, o al menys ho aclarirà. Serem conscients del nostre gaudi i per on discorre. El podrem calcular i no ens sobrepassarà.
La falta s’extreu, com a un destil·lat que s’extreu l’essència, de passejar per les pròpies paraules durant un temps. És una operació de buidatge. També es pot entendre com un treure els vels de l’esser.
Els nostres temps, el comerç, ens té tips de productes. Allò que pots necessitar és multiplica en opcions i sovint n’hi ha que cauen en l’ansietat d’haver d’escollir entre tant. La psicoanàlisi comprova que la vida és incerta i que la mou el desig. És incerta perquè per molt que ens hi esforcem passen coses imprevistes, però sabent això ens disposem, gràcies a la capacitat de desitjar, a viure-la. Entre tot això hi ha la falta, el forat, allò que ens impulsa a continuar i que no tothom ho té ben situat o assumit. En un psicoanàlisi s’insisteix en aquest fet. Es repeteix, s’hi donen voltes.
N’hi ha que s’esforcen en projectar-la als demès i no en volen saber res o directament no en saben res. N’hi ha que la intueixen però no l’acaben d’incorporar i n’hi ha que l’han situat al lloc que li pertoca, la qual cosa a vegades necessita anys per realitzar-se.
Aquest lloc entre el cos i les paraules permet viure en una experiència de sentit i també de sense sentit, ser conscients d’un mateix i de l’altre, entendre el que passa per un mateix i pels demès.
Però això és a contracorrent del mercat, perquè el mercat ens impulsa cap a fora a consumir i , sense pretensions de misticisme, conèixer la falta demana una mirada cap endins i cap enfora. Com el dins es veu afectat pel fora i viceversa.
També, la falta no és la necessitat. La falta és una condició estructural de l’esser humà, la necessitat una de les expressions de la falta, també podem parlar de privació, frustració, perquè no, obsessió i fins i tot mania i depressió. Per això és tan important ser conscients de la falta i quins significats té per nosaltres.
Aquest és el treball que proposa la psicoanàlisi, sovint en comencem a ser conscients perquè alguna cosa ens passa, quelcom no va, tenim algun símptoma, fins i tot alguna molèstia inexplicable. Desxifrant l’inconscient, sempre en funcionament, acabem per caure en la falta i d’aquest procés se n’extreu una satisfacció.
