Els essers humans som els essers vius que naixem més desprotegits de tot el regne animal. Naixem amb una dependència total als pares, que ens ho han d’ensenyar tot. Podem dir que naixem amb algunes pulsions preparades com són les més bàsiques: menjar i dormir. Passem molts mesos creixent i rebent atencions. Hi ha podem dir atencions més maternes que tenen a veure amb el cos, amb cuidar el cos i d’altres més paternes que tenen a veure amb entrar al món de la cultura i el llenguatge. Tan la una com l’altra no són funcions exclusives dels pares i mares biològics, doncs poden ser realitzades per altres persones, independentment del gènere i fins i tot institucions. Els avis, germans, l’escola, els/les cangurs, veïns, serveixen alhora d’integrar una vida a la societat.
Avui em centraré a parlar d’aquesta funció paterna que és fonamental. Aquesta funció inscriu la llei a l’infant. Si ve és cert que les persones no som educables al cent per cent, necessitem límits. Límits amb els demès i amb nosaltres mateixos. Per inscriure això a la vida d’una persona tenim una eina com és la paraula. Amb les paraules ensenyem als infants el que és la vida. Els ensenyem com s’han de comportar amb els demès però també com s’han de comportar amb si mateixos. És molt conegut a les escoles bressol el concepte “control d’esfínters”, els esfínters són les portes que separen el dins del cos a l’exterior. Amb les paraules els ensenyarem a organitzar aquesta relació tan important amb ells mateixos i el món fins que ells mateixos se'n responsabilitzen. És aquell moment, aquell pas, on l'infant decideix per exemple deixar els bolquers. És cert que també hi ha una dimensió madurativa, del creixement del cos, però hi ha quelcom de l'ordre del desig, d'una decisió.
Freud va parlar de tres pulsions que ens acompanyen tota la vida com són, la oral, la anal i la fàl·lica. La oral té a veure amb el menjar, l’anal amb el defecar i la fàl·lica amb la sexualitat. Lacan incorporà dues pulsions més, la escòpica i la vocativa que tenen a veure amb el gaudi en el mirar i parlar.
Es destacable que la funció paterna és molt variable. Imaginem com s’inscrivia aquesta llei als nens de la època de Freud, molt més reprimida i l’actual, molt desinhibida. Comparem també com s’educa a Xina i com s’educa a Catalunya. Tot és en relació a les pulsions, les zones erògenes del cos.
La funció paterna serveix per donar sentit a la vida, i hi ha vegades que això s’ha fet precàriament o no s’ha fet. Moltes addiccions, comportaments estranys o les violències tenen a veure amb això. Aquesta funció fa de límit i permet que ens puguem relacionar amb els demès. No és res de l’altre món, és la tragèdia i la salvació alhora de ser essers parladors , que per un cantó ens dona un lloc al món i per l’altre ens limita i ens fa dependents d’aquest lloc.
També, és una de les formes del que anomenem amor?
