Els animals tenen instints i els essers humans pulsions. Aquesta diferència tan remarcada per la psicoanàlisi té la seva raó de ser, doncs les persones tenim una diferència fonamental als animals a pesar de ser-ho, clar. El llenguatge, la cultura, la capacitat de construir realitats a través del símbol és el que ens diferència dels animals: l’abstracció. Doncs, aquesta capacitat abstractiva també ens fa viure el que és més primari de manera diferent. Les pulsions serien un conglomerat format per allò instintiu i pel llenguatge, la cultura. Sempre és artificial fer separacions de les qüestions psíquiques.
Les pulsions inclouen tot allò que fem amb el nostre cos i com ho embolcallem. Els plaers de la vida i també els dolors són part d’aquestes pulsions. En psicoanàlisi d’allò pulsional que fa mal en diem gaudi, un manera de gaudir que va definir Jacques Lacan*.
L’art de la cuina ens pot servir per entendre què són les pulsions. Els essers humans en la necessitat bàsica de menjar, l’instint d’alimentació, hi adjuntem la bellesa de l'elaboració. Doncs dels aliments bàsics, crus, en podem cuinar plats que s’acosten a obres d’art sensorials. Elevem allò més bàsic i necessari, com el menjar, a quelcom plaent i ho inscrivim a la cultura.
D’aquí extraiem la riquíssima varietat gastronòmica de cada part del món, de la meravellosa capacitat de l’esser humà de transformar el que és bàsic en quelcom bell.
Per això no podem equiparar-nos als animals. Podem dir, sense por a equivocar-nos, que som i no som animals a la vegada.
És cert d’altra banda que aquesta capacitat constructiva també ens permet accedir a l’altre extrem, fer de la necessitat una construcció horrible, en aquest cas podríem parlar de les agressions sexuals. La psicoanàlisi va descobrir i explicar aquesta doble vessant de la qual formem tots els essers humans, una constructiva, eros i l’altre destructiva, tanathos.
Per això els psicoanalistes no forcem la realitat fixant-nos tan sols en allò positiu, som conscients que l’esser humà és complex i té la capacitat de amb les pulsions expressar la bellesa i també l’horror, és capaç de construir i també de destruir.
*Jacques Lacan va ser un pensador francès del segle XX que va fer créixer la psicoanàlisi.
