Dins el mar de maneres d’enfocar el patiment psíquic, jo vaig escollir la psicoanàlisi. Tot va començar fa uns trenta anys quan anava a l’institut i una amiga em va deixar un llibre que li havia agradat molt, era el primer volum d’un llibre de Sigmund Freud molt conegut, La interpretació dels somnis*. L’autor en aquest llibre prova d’aproximar-se als somnis, explicant a què es deuen i com funcionen. A mi en plena i efervescent adolescència la lectura em va semblar interessant i feixuga alhora. Freud escrivia les seves obres amb un tint literari que les feia atractives, La interpretació dels somnis* no és un tractat sobre els somnis, és una explicació desordenada i esforçada sobre aquest fenomen.
Però el que em va agradar va ser la consideració que no hi ha un valor comú dels somnis, allò que es diu que els somnis tenen un significat col·lectiu, com per exemple que si somies que et cauen les dents és que tens alguna decisió important per prendre. Ximpleries! El realment interessant rere els somnis és provar de treure algun saber subjectiu, interpretar a què és degut allò que s’ha somniat.
Freud digué que els somnis són la via regia a l’inconscient i l’inconscient allò que no sabem que sabem. Per això dins la consulta d’un psicoanalista sovint apareixen relats sobre somnis que s’expliquen amb entusiasme, sigui un somni optimista o un malson. L’escolta atenta i sense prejudicis permeten anar traient algun saber, a què treu cap allò que s’ha somniat.
Una altra cosa interessant dels somnis és que en realitat són molt caòtics, són el caos en forma d’imatge, i que quan ens despertem, per mirar d’entendre alguna cosa, hi adjuntem un sentit, un ordre.
També serveixen per obrir la llauna. A vegades fa mandra parlar d’un mateix i preguntar sobre els somnis fa notar que hi ha tot un món dins de cadascú, que ens fa sentir que no som amos de nosaltres mateixos, i engresca a estirar del fil. Un fil que s’ha d’anar fent conscient per donar compte de qui som, on som i fins i tot què som. Un fil que s’ha de seguir unes quantes vegades per anar desfent els nusos que lògicament ens anem trobant.
Aquella noia a l’institut em va permetre entrar dins un món molt interessant i enriquidor que segueixo, llegint llibres de psicoanàlisi i formant-me a través de seminaris i cursos. El fonamental en aquesta pràctica és el respecte a la subjectivitat, és a dir, a tenir en compte allò que aporta qui ve a la consulta com si es tractés d’un tresor.
*La interpretació dels somnis. Sigmund Freud. Trad. Joan Lieta. Editorial Empuries 1984-1985
